Epíleg
Com a mínim, alguns dels que hagin llegit fins aquí estaran d'acord amb mi en el fet que cal fer alguna cosa per canviar la direcció que estem prenent. La conclusió d'aquest llibre fa una descripció de què es podria fer.
He dividit aquesta descripció en dues parts: aquella que qualsevol pot fer ara i la que requereix l'ajuda dels legisladors. Si hi ha una lliçó que podem aprendre de la història de refer el sentit comú és que cal refer la manera de pensar de moltes persones pel que fa al mateix tema.
Això significa que aquest moviment ha de començar al carrer. Ha de reclutar un nombre significatiu de pares, professors, bibliotecaris, creadors, autors, músics, cineastes, científics... Tots ells per explicar aquesta història amb les seves pròpies paraules i explicar als seus veïns per què és tan important aquesta batalla.
Un cop aquest moviment hagi tingut un efecte al carrer, hi haurà alguna esperança que tingui algun efecte a Washington. Encara estem en una democràcia. L'opinió de les persones és important. No tant com hauria de ser-ho, com a mínim quan una RCA s'hi oposa, però és important. Per tant, a la segona part que hi ha més avall, faig un esbós dels canvis que el Congrés hauria de dur a terme per garantir una cultura lliure.
|
|
|
PORTADA
