Dades de l'empresa

Empresa: Genos Open Source
Web: www.genos.es

Població: Barcelona

Any de fundació: 2003

Nombre d'empleats: 5

Experts en tecnologies: administració de sistemes Linux, FreeBSD, monitoratge de xarxes, subcontractació de sistemes.

àrees d'especialització: administració de sistemes.

Qüestionari

Quin perfil i quina responsabilitat teniu a l'empresa?

Em dic Valentí Jové i sóc enginyer de Telecomunicacions i MBA per l'escola de negocis ESADE. Sóc el director de Genos.

Com va començar l'empresa?

L'any 2003 va sorgir la idea de crear l'empresa amb l'esperit de treballar amb tecnologies lliures, de ser una empresa petita i focalitzar-nos en l'administració de sistemes basats en GNU/Linux. Vaig arribar a un acord amb els accionistes d'Acció Global (ara Tenea Tecnologies), una empresa per a la qual vaig treballar anteriorment, i junts vam crear Genos.

Avui en dia continuem mantenint el mateix esperit. Si un client nou ens demana si li podem administrar una xarxa amb màquines Windows, li diem que no, ja que no és la nostra especialitat i no volem haver de formar personal específic per administrar aquest tipus de sistemes.

Quin va ser el primer contacte amb el programari lliure?

Va ser el 1996, quan treballava a Intercom, un proveïdor d'Internet. Allà tots els sistemes ja en aquella època estaven basats en programari lliure. Després vaig treballar per l'empresa Acció Global, on vaig ser responsable de sistemes i el Linux era la plataforma que usàvem.

Quins avantatges penseu que us dóna el programari lliure enfront d'altres empreses del sector?

El més important és ser independents del fabricant. Quan fem consultoria no estem lligats a marques concretes, i això ens permet aplicar l'eina més adient per a cada cas.

En el nostre àmbit, l'administració de sistemes amb programari lliure ofereix una gran seguretat. Si falla alguna cosa, es pot saber per què falla. Té una molt bona arquitectura, tot el programari es troba ben empaquetat i les dependències entre diferents paquets de programes són molt clares. No cal reinstal·lar-ho tot cada cop que falla una aplicació i, a més, és possible tenir diferents versions del mateix programari instal·lades, és a dir, més control i flexibilitat. Sense aquests requisits, el nostre model de negoci no seria viable.

Pel que fa al programari, sempre hem tingut tendència a adoptar sense preguntes tot el que arriba dels Estats Units, tant si és bo com si no ho és. Amb el programari lliure, tenim la possibilitat de fer alguna cosa nosaltres mateixos, competir-hi en igualtat de condicions, i és una oportunitat que no hauríem de deixar escapar.

Quins són els aspectes que penseu que els clients valoren més del programari lliure?

Penso que les empreses grans segueixen la moda imposada al mercat. IBM, Novell, Oracle, Hewlett-Packard i moltes altres grans empreses impulsen el programari lliure perquè és part de l'estratègia i això acaba marcant la tendència per als clients grans.

Les empreses petites veuen el programari lliure com una opció més segura, amb més rendiment i un gran avantatge en el factor d'estalvi de costos, no tant d'implantació, sinó pel que fa a l'administració posterior dels sistemes. Només cal pensar en la quantitat de problemes que s'estalvien amb virus i programes espia.A més tenen la possibilitat de continuar usant maquinari antic, cosa que és important per a les PIME.

De quin dels projectes que heu desenvolupat amb programari lliure esteu especialment content?

El juliol del 2005 vam refer la solució que tenia La Vanguardia Digital per a la validació dels usuaris. Es tracta del mòdul que valida tots els usuaris, identifica si són subscriptors, si tenen una promoció, etc., i alhora determina a quins continguts poden accedir. L'aplicació estava escrita en Java i no escalava correctament per a grans volums de peticions. Nosaltres la vam reescriure amb llenguatge C i la vam incrustar en el servidor web Apache; d'aquesta manera no calia ni llançar un procés nou. Des de llavors, no han tingut més problemes d'escalabilitat.

Un altre projecte de què estem força contents és el clúster d'alta disponibilitat que vam muntar per a Jazztel a Madrid. Tenen una intranet on es connecten tots els operadors del centre d'atenció telefònica i donen usuaris d'alta i de baixa, gestionen les incidències, etc. és una aplicació crítica i assegurar-ne la disponibilitat és clau. Vam desplegar una solució basada en balancejadors de càrrega Linux i servidors d'aplicacions Java també sota GNU/Linux amb distribució Red Hat. La solució funciona molt bé i estan molt contents.

Per acabar, per a l'Hospital Santa Caterina de Girona, hem muntat un sistema que els permet estalviar llicències de Microsoft Exchange i reduir costos. Només alguns usuaris de direcció fan servir opcions avançades de l'Exchange, com ara el sistema de calendaris. Hem instal·lat un sistema transparent on es validen els usuaris per recollir el correu. Els que tenen necessitats avançades, que són la minoria, es connecten al servidor Exchange; la resta, a sistemes Linux, des d'on poden gestionar el correu. El Linux està per davant de l'Exchange i tots dos serveixen el mateix domini de correu, de manera que «enganyem» l'Exchange.

Esteu participant actualment en alguna comunitat de programari lliure?

Estem afiliats a l'Associació Catalana d'Empreses de Programari Lliure (CatPL). També estem participant en el projecte SUMA/Locos, i amb altres empreses petites estem escrivint un mòdul de connexió a aquesta plataforma.

Fa temps que estem treballant en un projecte lliure propi anomenat GMF¹ (General Management Framework). L'objectiu és proporcionar una plataforma completa de gestió basada en les recomanacions ITIL, per al seguiment de departaments de sistemes. és l'eina bàsica que utilitzem en la nostra gestió d'operacions, juntament amb Nagios.

Quines penseu que són les amenaces més grans a què s'enfronta el programari lliure en el món de l'empresa?

El desconeixement, hi ha una mancança de formació clara. No es coneix la tecnologia ni els avantatges. Cal una generació perquè tinguem un gruix d'informàtics amb els coneixements adequats. Hem d'esperar que aquesta nova generació sigui la que prengui les decisions tecnològiques de les empreses.

D'altra banda, el suport de maquinari encara és un problema, ara mateix sobretot en l'escriptori, no tant en els servidors. Es necessita més implicació per part dels fabricants de maquinari per assegurar que els dispositius són compatibles amb el Linux. La dificultat que presenten alguns dispositius a l'hora d'instal·lar Linux és un problema no trivial per als usuaris i un fre per a l'expansió del programari lliure en l'escriptori.

Com penseu que les administracions poden ajudar a desenvolupar un teixit competent en tecnologies lliures?

Haurien d'anar més enllà del compromís polític, i implantar tecnologia lliure i fer-la servir. Amb els nous sistemes no hi ha excusa. No hi ha cap motiu pel qual no es puguin desplegar paquets multiplataforma, com ara l'OpenOffice.org o el Firefox, que són molt fàcils d'usar. Això representaria un gran estalvi en llicències i permetria avançar en l'ús del format OpenDocument.

També cal que confiïn més en les empreses petites catalanes. Hi ha la creença falsa que només les grans multinacionals poden proveir serveis de qualitat. Clarament, no estan aprofitant els avantatges del programari lliure, ni tan sols quan l'usen.

Quina penseu que serà l'evolució del programari lliure en el món empresarial a Catalunya?

L'evolució serà clarament creixent. El programari lliure s'està implantant, i cada cop més. Cada vegada hi ha més instal·lacions de referència, cosa que és important per donar confiança als clients nous. Hi ha àrees en què el Linux té un gran futur, com ara la telefonia IP, i quan les PIME ho descobreixin hi haurà un gran nombre de projectes, ja que els avantatges són immediats.

Notes: